L’activitat presentada consisteix en l’elaboració d’una exposició del treball realitzat a l’àrea de medi amb una visita guiada pel museu a la resta de l’escola i la posterior gravació a través d’una càmera de vídeo de diverses activitats.

El problema plantejat és el de fer-los conscients que el treball cooperatiu i grupal pot aportar-nos beneficis i trencar amb les individualitats que presenten aquests grups. Aprofitem el treball de les etapes històriques, ja que la manipulació dels elements espacials i temporals inclou una noció tant important com l’abstracció. El treball de l’àrea de medi, també integrada en la resta d’àrees del currículum, ajudarà a l’alumne a desenvolupar una consciència temporal i noció de temps històric, capaç d’identificar simultaneïtat, successió, durada, continuïtat, canvi i relacions causa-efecte.

Insistir doncs, que el fet d’utilitzar una metodologia constructiva, on l’alumne demanda l’activitat fa que aconseguim que l’aprenentatge sigui significatiu, i per tant, molt més funcional. Si per altra banda els propis docents “obliguen” a l’activitat és més possible que es dugui a terme un aprenentatge més acumulatiu que significatiu, donat que els conceptes venen ja marcats i l’alumne no te la sensació participació.

2- Disseny de l’activitat

TÍTOL	Fem una exposició!
DESCRIPCIÓ DELS AGENTS PERSONALS	Aprenents: Nens de 5è A i B de primària (32 alumnes) Mediadors: els tutors de 5è. Tecnologia mediadora: vídeo i càmera digital, escàner
DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA (EN UNA SOLA FRASE)	Pròpia demanda dels alumne: Realitzar una exposició, museu i un vídeo després d’un treball d’història en forma cooperativa per aconseguir més cohesió grupal.
TIPOLOGIA DE PROBLEMA SEGONS TERMINOLOGIA DE JONASSEN TRETS CARACTERÍSTICS DEL PROBLEMA (ESTRUCTURACIÓ, COMPLEXITAT, ESPECIFICITAT DE CAMP) I EL SEU TIPUS EN FUNCIÓ DE LA CLASSIFICACIÓ	Els grups de 5è són dos grup molt poc cohesionats. Els costa molt treballar en equip. A més hi ha molta competitivitat entre el grup A i el B, degut a que hi ha uns líders molt destacats i la resta queden a segon terme. Per això, la motivació en general és difícil. Segons la terminologia de Jonassen partirem d’un problema mal estructurat, ja que el planteig de treballar el tema de forma cooperativa és nova pels nens i les seves solucions no són en un principi predictibles ni convergents. És un treball que fins que no es posi a la pràctica no en sabran les vies de solució, és a dir, si ajudarà realment a cohesionar més el grup. El problema és complex, ja que es tracten múltiples variables (aprenentatge, habilitats socials, autoestima, etc.) que interaccionen entre elles. Pel que fa a la especificitat es pot considerar poc abstracte, perquè la tasca que s’encomana és la realització d’un vídeo.
SIGNIFICATIVITAT PELS APRENENTS (COM SE’LS PLANTEJA EL PROBLEMA)	Aparició del problema: un cop finalitzat el projecte. Els grups queden molt contents dels resultats obtinguts, però els sembla que han tingut molta feina i que només la gaudiran ells. Per aquest motiu entre un dels grups es planteja fer-ne una exposició i un vídeo i mostrar-lo a pares i resta d’alumnes. Com que la idea sorgeix d’un grup de 5è A es planteja a la resta d’alumnes de 5è. Per ells és la culminació de la feina realitzada durant el trimestre, i per tant, un al·licient més per mostrar el resultat final del qual estan molt orgullosos. El mediador, en aquest cas els tutors de 5è, es limiten a ajudar al grup a redefinir el problema i fer-ne una bona argumentació, perquè ells mateixos ho comuniquin a la resta d’alumnat.
CONTEXT DE L’ACTIVITAT	Educació formal. Dintre de l’àmbit escolar en horari de medi. El montatge de l’exposició i vídeo es realitza dins les aules de 5è i als passadissos de CS (on hi montaran l’exposició) L’alumne se sent seu l’espai i per això i treballa a gust.
CARACTERÍSTIQUES COGNITIVES, EMOCIONALS, ACTITUDINALS, FÍSIQUES MÉS IMPORTANTS DELS APRENENTS	El desenvolupament d’aprenentatge en el nen és paral·lel a la seva maduració. Segons Piaget estaríem en la fase final d’operacions concretes, per començar a partir dels 12 amb les operacions formals. Aquí el nen supera la seva manca de lògica i comencen les operacions cognitives lògiques (la conservació, conceptes de classes i ordre entre els elements). Pel què fa a característiques emocionals i socials el nen en aquest període te molta necessitat dels altres, dels amics. Podem dir, que deixa el medi familiar com a únic medi d’experiències i relacions i entra en altres entorns que li ofereixen noves conductes, altres regles i moltes possibilitats. (ideal el treball cooperatiu) Físicament podem dir que hi ha dos aspectes importants, per un cantó, els components maduratius, ja que el seu desenvolupament maduratiu s’accelera, sobretot en les nenes. Per altra banda els components relacionals, la imatge mental que van creant-se del seu propi cos. Vull destacar també el llenguatge com a característica important en aquesta etapa, ja que la consolidació d’aquest és un fort instrument de comunicació pel mateix. (un treball grupal reforça el jo i l’esforç per fer una bona exposició davant el grup)
CAPACITATS ESPECÍFIQUES A ASSOLIR O DEMOSTRAR	Cal especificar que en quant a capacitats, objectius i continguts, referents als propis temes d’història no són motiu d’avaluació per aquesta activitat. S’exposa aquí sols la realització de l’exposició i del vídeo un cop finalitzada la feina. Les competències a assolir · Tractament de la informació i competència digital · Aprendre a prendre. · Autonomia i iniciativa personal. Ser capaç d’emprendre i valorar projectes personals i col·lectius amb creativitat, responsabilitat, confiança i sentit crític.
OBJECTIUS ESPECÍFICS	· Convertir la informació en coneixement · Tenir la capacitat d’organitzar-se en la feina · Comunicar idees i informacions de manera oral, escrita, usant la gravació del vídeo i càmera digital. · Desenvolupar habilitats personals que afavoreixin les relacions interpersonals.
CONTINGUTS (CONCEPTUALS, PROCEDIMENTALS I ACTITUDINALS)	· Tractament i us d’una gravació de vídeo i càmera digital de l’escàner i correu electrònic. · Capacitat de cooperar i autoevaluar-se. · Actitud positiva vers la feina dels companys.
PREVISIÓ SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS (PAPER MEDIDOR DE LES TIC)	Tres setmanes amb 2 sessions per setmana (finals novembre inici desembre) · 1a setmana:preparació dels guions dels 6 grups i repartiment de les tasques i èpoques històriques entre ells. (2 sessions) · 2n setmana: gravació dels diversos vídeos, fer les fotos i escaneig de les invitacions a l’exposició(s’envia a cada conte de correu dels nens, perquè ho rebin les famílies) · 3r setmana: exposició pels diversos cursos. Muntatges i visualització dels nens.
FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒ- CA DEL DISSENY I VINCULACIÓ AMB L’ASSIGNA- TURA.	Concepció constructivista és base d’un aprenentatge significatiu (Ausubel) el qual vincula allò nou amb els coneixements previs. Els alumnes han après uns continguts històrics a través d’un projecte, treballant de forma cooperativa, incorporant responsabilitats individuals, fent reflexions, creant interdependència positiva entre els membres del grup, per acabar finalment formalitzant un vídeo grupal. Això els ha portat a treballar a partir de a seva ZDP(Vigotsky), on l’alumne ha compartit allò que és capaç de fe sol i el que és capaç d’aprendre amb l’ajut d’altri. El coneixement el construïm quan interactuem amb el nostre entorn. Els conceptes històrics són de difícil abstracció, però treballats a través de les TIC amb la realització d’un vídeo estimula la necessitat de saber per poder-ho exposar en el vídeo. Així doncs, estem estimulant a la vegada que la cooperació i la cohesió grupal potenciïn el canvi conceptual, ja que el fet de verbalitzar en veu alta allò après canvia la forma d’entendre i reorganitzar les estructures apreses.
PROCEDIMENTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ	1. Avaluació inicial: es valorarà la feina que ja aporta cada grup sobre el seu període històric. Com enfoquen el treball grupal. 2. Avaluació formativa: S’observarà la coordinació, control de tasques i cohesió dins cada grup. 3. Avaluació final: A partir del treball final es realitzarà: -Una valoració: grupal, una individual i una per part del mestre s’obre: -S’han aconseguit els objectius establerts -Anàlisis dels punts forts i febles del grup -Valoració del treball final (vídeo i exposició) -Progrés dins el grup
TEMPORITZACIÓ	3 setmanes (2 sessions setmanals). Finals de novembre inici de desembre.

3- Mapa conceptual

S’ha partit del problema de l’activitat que queda emmarcat dins l’aprenentatge significatiu i s’ha lligat amb els principals conceptes de l’assignatura. S’adjunta a més una llegenda:

Groc: el problema del qual es parteix Verd: conceptes teòrics més importants Carbassa: lligam del projecte amb els conceptes teòrics Blau: tipus d’aprenentatge Vermell: indica relació de tot el quadre

4- Descripció del procés i mostra documental

Cal dir que de la idea inicial se’n va modificar la temporització, ja que potser va ser un dels punts menys acurats. El muntatge del vídeo final no es va poder acabar abans de Nadal i per tant no se n’ha pogut penjar una mostra documental. La temporització no es va seguir i això va provocar que no es pogués acabar el muntatge de vídeo. Es va acordar que s’acabaria a l’hora d’informàtica durant l’inici del segon trimestre. Es presenten fotografies i una mostra del treball de l’alumne.

1- L’activitat parteix ja de l’exposició feta. En un principi els nens van decidir durant una classe de medi com organitzarien la feina i les diverses idees que en tenien per ensenyar l’exposició a la resta de comunitat educativa. Un cop decidit per grups van treballar com ho exposarien a les altres classes, quins horaris farien (aquí van demanar ajut a la cap d’estudis perquè no hi haguessin incompatibilitats d’horaris).

2- També van fer fotografies de l’exposició que es volen penjar a la pàgina web de l’escola, perquè quedi constància del treball realitzat i perquè els pares que no van poder assistir a l’exposició també en puguin gaudir.

3- Realització amb full de word de la invitació a l’exposició i posterior escaneig (cada nen te un conte de correu i es va enviar aquesta per famílies)

4- Per últim es fa la gravació d’una de les visites i els nens visualitzen i fan un muntatge del vídeo.

4.1- Fotografíes

Part inicial de l’exposició Part central

4.2- Mostres documentals:

ü Invitació al museu:

Aquestes dues fulles de Word, (aquí minimitzades) van ser les que els alumnes van penjar a l’escola, per tal d’informar a la resta d’alumnes de la creació i posterior visita al museu de 5è. També es va passar per classes a informar de l’horari definitiu i se’ls va fer una breu explicació del projecte.

Museu d’història

5è Primària

museu d’història

Realitzat pels alumnes de cinquè de Primària.

Supervisat pel Joan Manel Garcia i la Montse Casas.

Situat al segon pis de l’escola.

Horari de visita : dijous dia 9 de desembre de 2/4 de nou a 2/4 d’onze,

divendres dia 10 de desembre de 2/4 de deu a les 12 del migdia.

Cada grup tindrà un horari de visita guiada acordada prèviament.

Nota: Aquest museu ha estat possible gràcies a les aportacions de molts alumnes i famílies. Us demanem que respecteu les peces exposades, no les toqueu i aneu amb cura quan passeu pel passadís.

ü Treball escanejat d’una nena de 5è:

Aquests són els coneixements dels quals es va partir per fer l’exposició i el vídeo.

5- Avaluació:

5.1- Aprenentatge aconseguit

Pel què fa als aprenents creiem que han après de forma constructiva la divisió històrica general. El treball realitzat a partit de les seves motivacions i el fet de que la feina hagi hagut de ser exposada a la resta d’escola i famílies a aportat gran motivació. L’ús de les noves tecnologies ha estat també un factor clau, ja que tothom ha volgut participar en la gravació, preparació de les invitacions i enviaments a les famílies. A més de reconèixer i ubicar-se dins un període històric han après una forma de treball conjunta on tot l’equip és important i necessari. S’ha aconseguit la inclusió de tots els alumnes, ja que cadascun d’ells ha aportat allò que més bé s’havia fer. Hi ha hagut una alta participació. Ha calgut molta monitorització en el tractament del vídeo i a més no s’ha pogut seguir la temporització marcada, ja que ha coincidit amb festes de Nadal on a l’escola es fan diverses activitats relacionades amb les festes.

En definitiva creiem haver aconseguit un aprenentatge significatiu pel què fa referència als continguts i objectius marcats. El més important i que es valora de forma molt positiva és la no exclusió de cap alumne del projecte i on tots s’han sentit importants.

5.2- Tecnològica (processual)

El procés tal i com he comentat és pot millorar, ja que la decisió va ser presa al final pels nens cosa que va fer modificar la programació anual dels mestres.

El procés l’he seguit solament en algunes hores, ja que no coincideixo en totes les hores de medi. Han estat bàsicament els mestres els que me’n han fet l’exposició.

Cal dir que els recursos emprats han estat suficients, però la realització d’un vídeo i el muntatge posterior, requereix d’uns coneixements bàsics. Els tutors de 5è no requerien tots els coneixements, però també amb la pràctica han anat aprenent de forma significativa, ja que davant el problema buscaven solucions juntament amb els nens.

El tractament de textos amb word, l’escaneig i posterior enviament per correu electrònic ha estat una feina, que repartida entre els alumnes, han fet de forma molt autònoma. S’ha valorat molt positivament aquesta activitat per part dels pares.

Com ja he mencionat en l’apartat anterior crec que les tecnologies necessiten un cert domini i temps necessari per poder fer bé les coses. En el nostre cas la manca de temps ha produït que el vídeo no quedés apunt per Nadal. S’ha previst d’acabar-lo a l’hora d’informàtica durant l’inici del segon trimestre.

Les conclusions de l’avaluació són les que d’un treball sorgit del propi grup sempre dona millors resultats. Com a psicopedagoga crec que tractar al grup de forma col·lectiva i no tant els casos de forma individual, ajuden a la feina de diagnosi posterior, perquè la visió de grup i d’alguns alumnes en concret és més real.

6- Conclusions

Els nens i nenes, i la majoria de vegades els adults, interpretem el món en funció del que n’observem d’ell dels coneixements que en tenim i de les pròpies experiències que realitzem, per això una de les preocupacions de tot docent com també d’un bon treball pel psicopedagog ha de ser quines són les concepcions i interpretacions que fan els nostres alumnes sobre els fets que els envolten, ja que aquestes idees preconcebudes, elaborades abans de tota instrucció formal, queden molt consolidades i és molt difícil de substituir-les. Així començar a construir coneixement sobre els propis coneixements previs és fonamental i a partir d’aquests que els propis nens es qüestionin la seva veracitat Si són erronis canviar-ne el concepte o, en el millor dels casos, ampliar-los si són correctes.

Amb tot podem afegir que aprenem quan estem motivats i escollim, en la pròpia vida diària, aquells continguts que ens desperten interès en cada una de les nostres fases evolutives. Així doncs i al igual que els nens cal potenciar la curiositat i no permetre oblidar fer-nos preguntes.

7- Annex: Autoavaluació de l’activitat i del seguiment de l’avaluació continuada.

Ciència, tecnologia i societat estan estretament lligades. Cal dir que el principal concepte de canvi per a mi ha estat el considerar a les TE com a recurs per l’ensenyament aprenentatge, ja que jo fins al moment entenia les tecnologies només com a mitjans és a dir, com a eina que ajudava a portar a terme un aprenentatge, però no el fi per a resoldre problemes. Hem de tenir en compte les TIC abans, durant i després de qualsevol activitat d’e-a.

Afirmo i sobretot després de la realització del debat que no puc posicionar-me ni en una bansant sociodeterminista ni en una tecnodeterminista, perquè crec que és la barreja entre les dues la que dona sentit al après en l’assignatura. Tot i que la neutralitat és difícil i que les teories no en són. L’estructura que ens va marcar Toulmin per l’argumentació al debat em va agradar molt i va ajudar a fer-lo més entenedor i potser, per això també la gent s’hi va implicar més.

La societat i la tecnologia estan canviant contínuament, els seus valors també i per tant, l’educació ha d’adaptar-se, no ens hem de limitar a transmetre coneixement, sino a construir-lo. Crec doncs que ha estat interessant cursar aquesta assignatura i trencar aquesta barrera i concepció que en tenia de la tecnologia i en concret de les TIC.

Per mi l’activitat ha estat difícil, ja que no dominava massa la temàtica: creació d’un bloc, realització d’un CMAP, índex automàtic, estar al cas de la resolució i pes dels documents...), però puc dir que acabo l’assignatura saben-t’ho fer, tot i que encara puc millorar i molt.

Ja per últim el fet de realitzar una avaluació continuada m’ha servit per marcar-me el meu propi ritme i a la vegada el treball que he realitzat en funció de la meva organització laboral i familiar.

TIC Te i Cafè

dimecres, 12 de gener del 2011

PROJECTE FINAL PAC 2.3

1- Introducció

El desenvolupament d’aprenentatge en el nen és paral·lel a la seva maduració. Segons Piaget estaríem en la fase final d’operacions concretes, per començar a partir dels 12 amb les operacions formals. Aquí el nen supera la seva manca de lògica i comencen les

operacions cognitives lògiques (la conservació, conceptes de classes i ordre entre els elements).